Si fa poques setmanes vaig dedicar una entrada als pèsols, ara ens faltaven les faves.
Com diu la cançó; Faves i pèsols i julivert!!! en aquest cas una mica de menta fresca.
Aquesta lleguminosa, és ara en primavera quan la podem consumir fresca.
Les faves ens aporten una gran quantitat de fibra, niacina (Vit B) i proteïna. Al igual que els pèsols son llegums fresques, però aquestes també les podem consumir seques. Un dels plats més típics d'Ulldecona es fa amb aquesta llegum seca; Olla de fava
Aquesta llegum al consumir-la fresca és molt similar a la verdura ja que te una gran quantitat d'aigua i menys quantitat d'hidrats de carboni que les seques, sent així molt poc energètica,tant sols unes54 kcal/100g, però es sol cuinar en abundant greix o en cansalada de porc que suposa plats més calòrics.
Hi ha moltes maneres de preparar-les; en amanides, en calamarsets (sipiró), en pernil, en truita, en estofats de carn....
Avui he triat la forma que les ha fet sempre la iaia Tresina, crec que el seu plat més típic després del bacallà, una recepta senzilla on podeu prescindir de la part proteica (la botifarra) quedant un plat menys calòric i lleuger.
Intentant posar nom a la recepta, que si; ofegades o al tombet o a la catalana, m'he adonat que hi ha tantes versions com persones que cuinen les faves, el curiós és que aquesta llegum és molt nostra i poc preciada per la resta, així que aquí us deixo un plat típic de la nostra cuina, per que el prepareu al vostre gust.
Ingredients
- Faves fresques
- Ceba tendra
- Botifarra negra
- Menta fresca
- Sal i oli
Procediment
- Tallar la ceba a quarts.
- Partir la botifarra per la meitat
- En un olla posar les faves, la ceba, la botifarra i la menta, tot en cru i sense aigua.
- Posar una mica de sal i un xorret d'oli.
- Tapar l'olla i posar el foc molt suau.
- Anar sacsejant l'olla sense remenar.
- Un cop teniu la ceba cuita, esta llest per servir.
-Al ser productes molt frescos i amb molta aigua no fa falta incorporar aigua a la cocció.
- Per que no es cremin, hem de procurar tenir el foc al mínim.
- Si les fem sense la botifarra pot ser una bona opció com a guarnició.
- Si voleu saber més sobre el plat seguiu aquest enllaç; Faves ofegades
Boníssimes, Gisela. Amb botifarra resulten un plat espectacular. Difícil d'igualar...
ResponEliminaGràcies Marina,
EliminaUn plat molt nostre molt de la terra molt català... jo feia anys que no en menjava, la meva iaia me va empatxar jeje
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQué bones que son les faves a la catalana o a la que sigui!!! De petita em feia fàstic nomès l'olor, però ara de gran... i acostumada a les que fa una amiga meva de Sitges, amb malvasía, les trobo boníssimes..... i a tu t'han quedat de primera!
ResponEliminaUn petò i bona setmana!